Implantologia: Implantació dental
La implantologia oral és l’especialitat de l’odontologia que s’ocupa de l’estudi de materials al·loplàstics per tal de rehabilitar la pèrdua dentària dels maxil·lars.
El seu objectiu és substituir dents perdudes mitjançant la col·locació d’un o més implants dentals en l’ós maxil·lar del pacient.
Els implants dentals són fabricats amb titani, un material molt biocompatible amb l’ésser humà, permetent l’osteointegració amb l’ós del pacient. Tenen diferents longituds i diàmetres, adequats per cada cas segons diagnòstic i criteri del dentista.
Posteriorment a la seva col·locació i amb el temps de cicatrització pertinent, es procedeix a restaurar les dents perdudes mitjançant pròtesis.
Dr. Francesc Álvarez
Què són els implants dentals?
L’implant és un cargol fabricat amb titani pur que ha estat sotmès a un tractament especial en la seva superfície per garantir l’osteointegració a l’ós. Es tracta d’una pròtesi mèdica biocompatible, apta per ser implantada al cos humà i, per tant, sotmesa als més severs controls sanitaris des de la seva fabricació fins a la col·locació al pacient.
És una peça d’alta precisió, dissenyada per resistir forces molt considerables, com les realitzades pels maxil·lars en el procés de masticació. Aquesta peça ha de reunir unes condicions de mecanització perfectes pel que fa a l’ajustament del seu cap amb les peces protèsiques que s’hi han de col·locar a sobre, de manera que no existeixi cap tipus de folgança entre elles.
Per tots aquests motius, és important treballar amb implants dentals de qualitat reconeguda i posar-se en mans de professionals per a la realització de tractaments d’implantació dental.
Una peça dental restaurada amb un implant dental es compon de tres parts: el cargol, el connector i la corona o funda.
Diferents tipus i mides d'implants dentals
Existeixen molts tipus diferents d’implants dentals.
Pel que fa al material, podem distingir-los en implants de titani de superfície llisa o de superfície rugosa, segons el tipus de tractament de superfície que hagin rebut. Abans, tots els implants eren de tipus llis, però en l’actualitat hi ha estudis que demostren que els implants del tipus rugós són de més qualitat i permeten una osteointegració més ràpida.
D’altra banda, podem classificar-los en implants dentals d’hexàgon intern o d’hexàgon extern en funció del mecanisme antirotatori utilitzat. En la implantació dental actual, la tècnica més recomanada és la combinació de l’hexàgon intern i el con, que permet realitzar una pròtesi més estable en el temps i ens ofereix més possibilitats estètiques en la rehabilitació protèsica.
Finalment, segons el disseny hi ha implants dentals autorroscants i implants dentals que no ho són. El primer ofereix una major estabilitat primària i facilitat de col·locació i redueix considerablement la possibilitat de reescalfament de l’ós durant la cirurgia.
En definitiva, actualment l’implantologia és una branca en constant evolució. Amb tècniques cada vegada més ràpides, predictibles i mínimament invasives, i en combinació amb els darrers avenços tecnològics, la implantació dental es converteix en una solució cada cop més precisa, àgil i eficient.
