Ortodòncia
“La paraula “ortodòncia” prové dels mots grecs “orto”, que vol dir recte i “odonto”, que vol dir dents. Tradueix el propòsit d’alinear les irregularitats en les posicions dentàries. Es tracta de la branca de l’odontologia que s’encarrega del diagnòstic, prevenció i tractament de les deformacions dels maxil·lars i de la cara.”
Dr. Pere Campistol Plana
Què és una oclusió? I una maloclusió?
Una oclusió té lloc quan les dents superiors encaixen perfectament amb les dents inferiors. D’altra banda, la maloclusió té lloc quan no existeix aquesta condició anterior. Això afecta l’aspecte de la boca, dificulta els moviments de la boca al parlar, en empassar, en mastegar i, a vegades, pot ser la causa d’un desgast innecessari de les dents. A més, la maloclusió dificulta la higiene dental i, per tant, pot ser causa de càries, malalties gingivals i de mal alè.
Les maloclusions es poden classificar segons les tres dimensions de l’espai:
Problemes anteriors-posteriors (angle):
- Classe I
- Classe II
- Classe III
Problemes transversals:
- Mossegada creuada
- Mossegada amb tisores
Problemes verticals:
- Sobre mossegada
- Mossegada oberta
En funció de la dentició del pacient, podem parlar de la fase preventiva (a partir dels 0 anys), la fase infantil (a partir dels 6 anys), la fase d’observació (a partir dels 10 anys), la fase correctiva (a partir dels 12 anys) i la fase adulta (a partir dels 18 anys). Tot i això, hi ha una manera més senzilla de classificar aquestes fases:
Ortodòncia preventiva
Aquest tractament es pot dur a terme des del naixement, però el més habitual és començar-lo entre els 5 i 6 anys, que és quan comencen a erupcionar els incisius ja permanents. A més, a aquesta edat es comencen a detectar certs hàbits com la succió dels dits (sobretot els dits polzes), hàbits de respiració bucal, disfunció de la llengua, etc.
Amb l’ortodòncia preventiva s’intenta eliminar i/o corregir aquests mal hàbits abans que s’estableixi una maloclusió. Alguns exemples de casos d’ortodòncia preventiva: quan hi ha una pèrdua d’una peça temporal prematurament es resol amb un mantenidor d’espai per evitar la maloclusió, o quan hi ha unes dents molt sortides s’utilitza una petita placa per recular-les i evitar-ne així la seva possible fractura.
Ortodòncia interceptiva
L’ortodòncia interceptiva té lloc en els casos en què no s’ha dut a terme l’ortodòncia preventiva i quan ja s’ha establert algun tipus de maloclusió. Normalment es porta a terme dels 7 als 11 anys. Serveix per afavorir un creixement i desenvolupament òptim de l’ós maxil·lar i la mandíbula, evitant posteriors complicacions o anomalies. Els hàbits com xuclar-se el dit o col·locar la llengua malament en empassar poden solucionar-se fàcilment amb l’ortodòncia preventiva.
Ortodòncia correctiva
Aquesta és l’ortodòncia definitiva, que sol tenir lloc en l’inici del creixement actiu, entre els 11 i els 13 anys, depenent de cada cas. En aquesta fase gairebé sempre es fan servir aparells fixes d’alta precisió, ferros d’última tecnologia amb brackets estètics o metàl·lics. Aquest tipus de tractament es compon d’una primera fase activa d’aproximadament 2 anys de durada i una segona i última fase, la passiva o de retenció, que té una durada aproximada d’un any per acabar de consolidar la correcció.
- Aparatologia removible: Existeixen molts tipus d’aparells removibles, que tant poden ser actius com passius. Els actius s’utilitzen per realitzar el moviment, normalment per fer expansió. D’altra banda, els passius s’utilitzen per exercir la retenció. Ambdós porten un cos de resina amb diferents artefactes metàl·lics.
- Aparatologia fixa: A Odontologia Campistol hem anat desenvolupant diferents tècniques d’aparatologia fixa des de 1985. Actualment fem servir la Tècnica Bidimensional del Dr. A. Gianelly; aquesta és una tècnica amb una mecanoteràpia simplificada, que requereix poc temps de consulta i garanteix uns resultats de gran qualitat. També utilitzem la Tècnica Damon, que consisteix en brackets d’alta tecnologia. Cada bracket conté diferents graus d’inclinació, cosa que permet crear o desenvolupar més quantitat d’ós i reduir molt els percentatges de casos d’extracció. Naturalment els brackets poden ser de diferents materials; des dels clàssics de metall, fins als de ceràmica o els de safir, que passen pràcticament desapercebuts.
- Alineadors o fèrules transparents: Aquests s’adapten perfectament a les dents i gairebé passen desapercebuts. En aquest cas també podem parlar d’aparells actius (Invisalign) o passius, com els retenedors. Per a més informació sobre els tractaments d’Invisalign podeu consultar-ne el seu apartat.
Més que la tècnica, el més important per obtenir una bona ortodòncia és el fet que l’ortodontista realitzi un bon diagnòstic i un correcte pla de tractament, adaptat a cada pacient.
