Periodòncia
Es tracta de l’especialitat que s’ocupa de l’estudi, prevenció i tractament de les malalties periodontals (malalties de les genives): La periodontitis i la gingivitis, dues de les afeccions més comunes en l’àmbit de la salut bucodental.
Els teixits que suporten i protegeixen la dent són: la geniva, l’ós alveolar, el lligament periodontal i el ciment de l’arrel.
Segons el grau d’afectació dels teixits, les malalties de les genives es classifiquen en:
- Gingivitis: inflamació de les genives.
- Periodontitis (“Piorrea”): estat d’afectació més avançat que la gingivitis. Afecta la geniva, el lligament periodontal, l’ós alveolar i el ciment.
La causa principal és la inflamació causada per bacteris. Produeix una destrucció dels teixits més profunds com són l’ós i el lligament periodontal.
Rarament produeix dolor, per tant, freqüentment passa desapercebuda.
Quins són els símptomes de la gingivitis i la periodontitis?
La gingivitis causa:
- Enrogiment de les genives.
- Sagnat espontani.
- Sagnat en raspallar-se les dents.
L’evolució de la gingivitis deriva en periodontitis, i causa: mobilitat i/o separació de les dents, aparició de recessions gingivals, malestar de les genives, halitosi, sensació de dents llargues així com aparició d’abscessos.
L’evolució de la periodontitis pot ser lenta o ràpida. El que és evident és que si no es tracta a temps, la malaltia avança, causant la destrucció dels teixits i conseqüentment la pèrdua de la dent.
Qui són els principals afectats per la gingivitis i la periodontitis?
La gingivitis afecta a un 75% dels joves d’entre 20 i 25 anys. En canvi, la periodontitis predomina en l’edat adulta i sol manifestar-se a partir dels 30 anys. A més a més, augmenta amb l’edat i és la causa principal de pèrdua de dents en adults. Rarament apareix en joves excepte a vegades en què la malaltia és molt agressiva.
Diversos estudis científics han demostrat que els pacients diabètics tenen 4,2 vegades més possibilitats de desenvolupar malaltia periodontal respecte als no diabètics. A més, suggereixen que una malaltia periodontal no controlada pot empitjorar l’evolució de la diabetis (influeix en el control de la glucèmia del pacient).
A més, com que les malalties periodontals poden passar desapercebudes, el pacient diabètic pot estar descontrolat sense tenir-ne coneixement.
Per tant, és convenient que el pacient diabètic vagi a fer-se revisions al dentista periòdicament per tal de detectar aquest tipus de patologies i tractar i/o controlar-les, si és el cas.
La relació entre diabetis i periodontitis sol ser en ambdós sentits. L’adequat control d’una patologia i l’altra pot millorar el pronòstic i la tendència a complicacions.
L’efecte del tabac en les genives (a part de tincions en les dents i mal alè), provoca una menor aportació de sang als teixits (vasoconstricció) i, a més, disminueix el mecanisme de defensa de les genives contra els bacteris.
Consegüentment, emmascara el sagnat de les genives, enganyant-nos de manera que no ens sembla que estiguin inflamades.
Nombrosos estudis han demostrat que la resposta al tractament periodontal és pitjor en fumadors a curt i a llarg termini.
Per això és de gran utilitat tenir en compte que l’abandonament de l’hàbit tabàquic suposarà un punt a favor del tractament periodontal i manteniment de les dents a llarg termini.
